Ara ja , a poques
hores de que s’obrin els col·legis electorals de Barcelona, es d’esperar que es
calmin els nervis que progressivament s’han anat encomanant en la comtessa
municipal.
Uns nervis que han contaminat
altaveus mediàtics com els d’aquesta esquerra professionalitzada que governa,
gairebé sense oposició, a Barcelona d’ençà l’adveniment del Règim del 78, i que
en alguns casos han propiciat titulars i continguts a l’alçada de la pitjor
premsa unionista, amb mètodes que ens son familiars de desqualificació,
etiquetatge i tergiversació.
Si la candidatura de
Barcelona És Capital entra amb força a l’Ajuntament de BCN sens dubte serà un
èxit, en patir en carn pròpia els efectes de la manipulació informativa quant
no del buit de tot el establishment de la partitocràcia catalana.
Intolerant,
etnicista, xenòfob, ultra-lliberal: no fa gaire era l’electe president Torra
qui patia la salva de benvinguda
de l’unionisme espanyol combinada amb el foc amic d’una esquerra
catalana auto-definida com a tolerant, plural i oberta.
Una esquerra que en
aquestes municipals, i sense cap recança, ha continuat amb els vells esquemes a
l’hora de confeccionar les candidatures, enlloc de prendre nota i fer primàries
obertes.
Una nova esquerra que
dona la impressió que vol passar pàgina del 1 d’octubre i del mandat que se’n
deriva, i que no li ve de gust caracteritzar Barcelona del que és, és a dir la
capital d’un país ocupat, i que, per tant, renuncia a conquerir un a un tots els
espais que l’Estat espanyol te a pany i forrellat i que malmeten les
possibilitats de creixement de la
ciutat.
Així que el millor és
descartar d’entrada pactes municipals entre forces polítiques independentistes
i republicanes, no fos cas que algú o altre es molestés.
Denunciar aquest
estat de coses sembla ser que ara està de moda entre la gent neo-lliberal,
maleducada, masclista, quant no directament xenòfoba, i qui millor sinó aquesta
nova esquerra sense complexes per denunciar-ho ?
Això, doncs, votem
tots aquest diumenge amb la pinça al nas i renunciem al foc nou, al foc de gent
que al maig del 68 no podia albirar d’entrar a l’ajuntament de BCN simplement
per que no havia nascut encara.
